dissabte, 26 de maig de 2018

PRESENTS A L'ASSEMBLEA DE LA IL·LUSIÓ

Malgrat els temps que vivim, la Premsa Comarcal resisteix i segueix essent líder d'audiència a Catalunya. Fins i tot, el 2017, ha crescut en capçaleres. Això ho hem comprovat i celebrat a l'Assemblea Ordinària de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal celebrada avui dissabte 25 de maig a Riudoms. L'assemblea, preparada per l'Om, la revista de Riudoms, que té un equip de redacció ben jove i engrescat, que aporta aire fresc a l'entitat. Per això, el president de l'ACPC, l'ha anomenada l'assemblea de la il·lusió.
Després de l'Assemblea ha tingut lloc l'11a Convenció de la Premsa Comarcal i Local, en la qual cinc professionals han compartit experiències comunicatives diverses i rellevants. 

Periodisme d'investigació: Rafa Marrasé, periodista de Tarragona, ha explicat la viabilitat i dificultat de fer periodisme d'investigació en l'àmbit local i comarcal. Gestiona el blog http://www.portaenrere.cat/ on explica fets contrastats, no opinions. Per això cuida molt les fonts.

Premsa local i la solidaritat. La directora de comunicació del banc de Sang, Aurora Masip, ha compartit la seva experiència en l'àmbit de les donacions. A les xarxes tenen cura de les 4 C: els contactes, els continguts, la col·laboració i les converses. Ens ha demanat col·laboració per mantenir les 1000 donacions diàries necessàries a Catalunya.

Les xarxes socials. Enric Sierra és subdirector de la Vanguardia. Ha explicat que és necessari comptar amb les xarxes socials també a la Premsa Comarcal, una premsa que és més creïble perquè és més propera i més fàcil de contrastar amb la realitat. Hem de veure els seguidors com a part del mitjà.

Això és el futur: explicar la immensa minoria. Finalment, l'escriptor, periodista i guionista Francesc Canosa, ha felicitat l'ACPC per la campanya "Orgull de ser premsa comarcal". Ha recordat, però, que abans de collir orgull cal sembrar-lo. En aquest món on vivim, molta gent no vol pas saber la veritat sinó només que li donin la raó. Ha subratllat que l'originalitat consisteix a tornar a l'origen i això, en el cas de la premsa local, és seguir fent el que sempre hem fet, "extreure or de la mina, i la mina són els carrers i places del poble". Per tant, fem periodisme menestral! Enmig d'una síntesi històrica de la premsa mundial, ha recordat una cita del 1922 que ben bé podria ser d'avui "la crisi actual de la democràcia occidental és una crisi del seu periosdisme". Arreu, i a Catalunya, especialment, la premsa comarcal té la funció de copsar l'estat d'ànim, perquè "no som una nació, som una narració". Creguem-nos la narració, tinguem l'orgull d'escriure-la, per ser i fer nació.

La jornada ha acabat en un dinar al mateix Casal Riudomenc que ha acollit l'assemblea i la convenció. La revista d'estiu de l'Avenç del Palau d'Anglesola ha estat finalista en les millors portades del 2017. És la portada que recull diferents tapes i refrescos dels bars palauanglesolins.

Retornem cap a casa amb la convicció de seguir fent bona feina. Perquè per saber què passa a l'altra punta del món n'hi ha prou en una recerca de deu segons. Per recollir què passa al Palau d'Anglesola, només ens tenim a nosaltres mateixos. Orgullosos de ser Premsa Comarcal.


Enllaç a l'àlbum ASSEMBLEA PREMSA COMARCAL A RIUDOMS






dimecres, 23 de maig de 2018

L'ASSOCIACIÓ DE DONES VISITA CAL VALLS

Us compartim des de l'Associació de Dones:
El dijous 17 de maig, l’Associació de Dones vam fer una sortida a Vilanova de Bellpuig per visitar Cal Valls.
Cal Valls és una empresa familiar fundada per Manuel Valls Sanfeliu. Situada a Vilanova de Bellpuig. Dedicada des de fa més de 40 anys a la producció i elaboració de sucs i conserves vegetals de cultiu ecològic.
Elaboren més de 50 productes cultivats a les seves finques que després venen, a nivell estatal i exporten a més de deu països.
Ens van ensenyar l’hivernacle, on cultiven tomàquets, pebrots, patates, cebes..., el magatzem, la fàbrica on confeccionen els sucs i altres productes envasats amb vidre i finalment la botiga, on vam poder comprar alguns dels seus productes.
Donem les gràcies als tres germans Dani, Rubén i Maria Valls per la seva amabilitat i predisposició per ensenyar-nos totes les seves instal·lacions. Des de l’Associació els hi desitgem molt èxit en els seus projectes futurs.
Després de la visita degut al temps que amenaçava pluja, vam compartir un petit refrigeri al poliesportiu del Palau d’Anglesola.



TALLER DE FOFUTXES A L'ASSOCIACIÓ DE DONES

Us compartim des de l'Associació de Dones:
L’Associació de Dones vam realitzar durant 4 dilluns, un taller de fotuxes.
Què són les fofutxes? Són nines elaborades 100% a mà amb una tècnica coneguda com a Foamy 3D. Aquesta tècnica dóna peu a la imaginació per a crear veritables obres d’art acolorides amb petits detalls que es converteixen en un regal únic i especial.

El més destacat d’aquestes nines és que poden ser totalment personalitzades i semblants a tu, a una amiga, a la veïna, a un famós...i poden representar el teu ofici, el teu hobby, amb la teva parella pel teu casament...

Durant el transcurs del taller, ens van ensenyar com marcar el patró, forrar i fer les peces bàsiques, muntar, vestir les fofutxes i pintar-los la cara.

La professora va ser la Rosa Sentís i Almenara, a la que agraïm la seva professionalitat i paciència davant el repte d’haver d’elaborar varietats de models en un curs d’iniciació al món del Foamy
Us han quedat fenomenals, sou unes artistes!
Podeu veure el procés de creació a:




ENTREVISTA DE YOLANTA COTONAT A TERRITORIS.CAT





dilluns, 21 de maig de 2018

ELS VETERANS CELEBREN EL TÍTOL: CAMPIONS DE LA TEMPORADA 2017-2018

Per celebrar el títol de Campions de la temporada 2017-2018, a la tarda, els Amateur el van fer el passadís. Després van fer una rua pel poble amb el tractor del Joan Verdés i finalment ho van celebrar a un bar del poble. TOT UN SOMNI PER A TOTS!
FELICITATS VETERANS!

Els campions:
1- Francesc Caelles
2- Pere Corral
3- Miquel Farnell
4- Josep Felip
5- Joan Serrano
6- Jacint Alsina
7- Paco Amador
9- Ramon Jimenez
10- Gerard Nabau
11- Lluis Llobet
12- Francis Delgado
13- Albert Brufau
14- Antonio Vera
15- Xavier Bertarn
16- Joe Alsina
17- Albert Mayoral
18- Manel Piqué
19- Txus Palau
20- Ramon Jové
21- Poli Varela
22- Eduard Escolà
23- Miki Gil
24- Jordi Baró
25- Jonny Palazon
27- Carlos Cortes
28- Xavier Montserrat

Enllaç a l'àlbum Celebració Veterans Campions





VETERANS PARDINYES 1 – VETERANS PALAU 5

NOVA EXHIBICIÓ, TENSA ESPERA I CAMPIONS!!!! ELS NOSTRES VETERANS SÓN CAMPIONS DE LA TEMPORADA 2017-2018, !!!QUE POC QUE S’HO ESPERAVEN!!!!

Darrer partit de la lliga regular de segona i els nostres veterans que han de guanyar i esperar de la esportivitat d’un Sudanell, que a partir d’ara són amics per sempre, però el futbol ha estat just i el millor equip del campionat ha estat campió, els nostres veterans entren en la història del poble al ser la primera plantilla del futbol veterà en guanyar una lliga regular.

El Palau es presenta al municipal de Pardinyes amb Caelles, Poli, Piqué, Miquel Farnell, Ramon Jové, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Antonio Vera, Carles Cortés i Xavi Montserrat, quedant a la banqueta Bertran, Joe, Gerard, Paco i Jonny.

Nova victòria innegociable a domicili, i les espases en alt, l’equip no pot fallar, i el rival que està preparant l’escalfament de forma professional, molta pressió pels visitants, i sols l’avenç desplaçat al municipal de Pardinyes per tal de fer la crònica d’un partit que passarà a la historia del futbol del Palau, mentrestant, tota la premsa i el focus informatiu a Sudanell per veure com el Golmés es proclama campió, i ni un trist reporter seguint les evolucions del partit dels nostres veterans, tret de l’Avenç, que com sempre, recolza als equips del nostre poble.

Primers minuts de tanteig i el Palau que té presa per resoldre el partit aviat, dit i fet, minut 2 de partit, un Pardinyes amb una defensa molt avançada i pendent de la bèstia Montserrat, el Miquel Farnell que recupera una pilota, para, mira i veu sortir al Poli per banda dreta com una bala, pilota a l’espai, el Poli que supera per velocitat a tota la defensa local, centrada de la mort pels davanters que entraven a la rematada i un defensa local que toca la pilota i autogol del Pardinyes, 0-1 al minut 2 i els nostres que van per feina.
El Palau que no en té prou, i vol anar a decidir el partit el més aviat possible, avui no es pot fallar, i hem d’anar a totes, amb un Pardinyes amb la defensa molt avançada, cal estar fins a les contres i que l’àrbitre tingui ull de falcó, ja que ens xiulen un fora de joc darrere de l’altre.

El Xavi Montserrat i el Vera que es poden ficar les botes avui amb els espais, però el seu porter que ens fa una aturada darrera l’altra.
Al minut 15 hi ha el primer canvi, entra el Jonny i descansa el Lluís, i a la primera contra que agafa el Jonny que va per terra dins de l’àrea, penal clar i el “kàiser” Joan Serrano que agafa com sempre la responsabilitat dels 11 metres, el Joan que no perdona i el 0-2 al minut 17.

El Palau que s’agrada, en defensa sense fissures, controlant a un Pardinyes que no té espais, amb un Miquel Farnell imperial i un Manel Piqué que és un mur, el Caelles l’única feina que té és intentar no ser devorat per una plaga de mosquits, que han estat els únics a veure en directe com els nostres veterans es proclamen campions, el Poli que fa molt mal per banda dreta pels espais que deixa el Pardinyes i el Ramon Jové com sempre perfecte.

El Palau, juga i juga, la parella Joan-Jordi fent un recital i buscant sempre a “la bèstia” Montserrat, al Carles Cortés i al Vera, però hem de perfeccionar el fora de joc, ja que l’ànsia i la dificultat de no tindre assistents de banda, dificulten que l’àrbitre  encerti totes les jugades d’atac.

Però el Palau trenca definitivament el partit, jugada de tiralínies, tot al primer toc, jugada a banda, el Poli al primer toc al Jordi, el Jordi al primer toc en banda al Montserrat, aquest que se’n va de tots, centrada al primer pal i el Vera que entra amb tot i de cap fa el 0-3 al minut 31, ara sí, el Palau ja pot viure tranquil i gestionar els temps del partit.

Nous canvis i entren més tocadors al mig del camp, amb el Joe i el Gerard es busca la possessió, adormir un partit molt elèctric i que el Pardinyes caigui de madur, el Palau que té noves oportunitats i el Jonny que és un malson pel Pardinyes, l’entrada del Paco ens dona molta més profunditat per banda dreta, on el Palau recolza la majoria de les accions d’atac.

La mitja part que és a prop, i hi ha un jugador que ha de marxar de comunió, es vol acomiadar per la porta gran, i quan vas sobrat i a espenta no et guanya ningú, passa el que passa. Falta lateral que el Joan Serrano treu magistralment al punt de penal, el Miquel Farnell que entra com un avió, cop de cap esplèndid i el 0-4 al minut 45, el Miquel que marxarà com un senyor cap a comunió i que fa el seu cinquè gol del campionat, mitja part i el partit controlat del tot.

La segona part comença amb un Palau amb el cap a Sudanell, on el partit ha començat just quan nosaltres comencem la segona part, amb el partit decidit, i el cap a Sudanell, les opcions són locals.
El Pardinyes que en cap moment ha baixat els braços, i ens ha creat molt de perill, en els primers vint minuts, fins i tot ens ha fet dos pals, però ja se sap quan vas bé tot et va de cara i quan vas malament, tot et va de cul, i al Palau ha estat de sort o ha buscat la sort, però els darrers partits els pals són els nostres aliats.

El Palau que se li fa llarga la segona part, i sols pensa en mantenir el resultat i que arribi el minut 90, però en té de molt bones oportunitats, amb contres que el seu porter és llueix un i altre cop.
Els minuts passen i la feina en defensa que s’acumula, destacat el gran partit de “la esmoladora” Bertran, que s’ha fet un fart de recuperar pilotes a la segona part, el final del partit s’atansa i el Pardinyes que té el seu premi, amb un gol de traca i mocador des de més de 30 metres, amb un míssil terra-aire que el bo del Caelles no va poder fer res, 1-4 al minut 87.

Amb el gol local, el Palau que reacciona i al 89 “la bèstia” Montserrat que per banda dreta i de jugada individual, fa el definitiu 1-5, deixant la seva empremta en el darrer minut del campionat, un campionat on el Montserrat, anomenat MVP nº2 i el MVP nº 1 Antonio Vera, també rebran el seu reconeixement individual.
Ara toca fer la foto de vestuari celebrant l’ascens, una bona dutxa, creuar els dits i enviar al Miki a Sudanell per que ens informi del minut i resultat, el Miki que arriba a Sudanell i 1-1 al marcador, amb aquest resultat que som campions.

Tots cap al poble i pendents del telèfon, ens diuen que el Sudanell fa el 2-1 al minut 73 i el 3-1 al minut 81, l’eufòria és continguda, i la incredulitat també, ja que no sabem si ens estan dient la veritat, el Sudanell que es queda amb 9 jugadors per expulsió de 2 jugadors, i el Golmés que fa el 3-2 al minut 84. Minuts eterns i el Golmés que empata el matx al minut 90, un descompte etern i final del partit, empat del Golmés a Sudanell i els nostres veterans que són campions!!!!!

Agrair al Sudanell per disputar el partit al cent per cent, tot i no jugar-se res, i felicitar als nostres rivals directes Artesa de Lleida, Monsó i Golmés, ja que més igualat no ha pogut ser aquest campionat, el que et dona una doble satisfacció per la dificultat i esforç per ser campions.

Ara tocarà la copa, a partit únic i el nostre primer rival els Veterans de Montoliu, sisè classificat de primera i vigent campió de copa, per tant preneu nota, diumenge 3 de Juny la data, Municipal de Sant Roc el lloc, les 10 l’hora i els Veterans de Montoliu el rival. No renunciem a res i també volem la copa. Que poc que s’ho esperen.....

Finalment agrair a tot l’equip el seu compromís, el seu comportament, la seva il·lusió i que són molt bona gent, agrair als capitans la gestió del grup, als més veterans aportar la seva experiència i als més joves aportar les seves cames i el seu cor, som campions perquè tots hem sabut interpretat correctament el nostre rol, ningú ha fet el que no sap fer i tothom ha fet el que sap fer, un equip és un grup i tots són imprescindibles: gràcies equip per donar-nos aquest dia de gloria!

Al final he pogut escriure la crònica somiada durant tota la meva vida, i per fi he pogut complir la meva paraula, el dia que va marxar el nostre fundador i etern president Manel Nabau li vaig prometre que seriem campions un dia, i ahir li vaig poder complir la meva paraula, presi Manel, som campions, ets campió, allà on siguis tu també ets campió, gràcies Manel per tot, i gràcies per crear aquest equip, presi per fi !!!El Palau és campió, campió, campió!!!!! !!!Jo sóc del Palau, del Palau, del Palau!!!!!   

Enllaç a l' àlbum Veterans Pardinyes 1- Veterans Palau 5



 

dilluns, 14 de maig de 2018

VETERANS PALAU 5 – VETERANS LINYOLA 1

NOVA GOLEJADA, ELS NOSTRES VETERANS SÓN DE PRIMERA I EL MILLOR ENCARA HA D’ARRIBAR.

Penúltim partit de la temporada, darrer partit a casa i nova golejada d’un equip que no afluixa i que està pendent de guanyar la darrera jornada i esperar si el Sudanell fa la seva feina, i per una vegada a la historia surt cara.

El Palau es presenta al Municipal de Sant Roc amb la següent alineació: Caelles, Pere, Poli, Piqué, Jacint, Lluís, Gerard, Joan Serrano, Montserrat, Albert Mayoral i Vera, quedant a la banqueta Paco, Jordi Baró i Ramon Jiménez.

Tres punts vitals en joc, i la victòria que és innegociable, el rival un bon Linyola que arriba sense res en joc, els deures fets i justos d’efectius, fent un digne partit i disputant totes i cada una de les pilotes, però aquest equip és molt equip, amb un Joan Serrano espectacular, que va signar el seu millor partit de la temporada, impressionant ahir el “Kaiser”, i això que sempre és dels destacats.

Partit de victòria innegociable i amb molts factors a tindre en compte, sobre tot el vent, que marcarà la tàctica i la manera de jugar dels dos equips.
Sorteig de camp i el gran capità que perd el sorteig, jugarem la primera part a favor de vent, per tant cal jugar ràpid i buscar porteria, ja que la segona part podem patir si no solucionem el partit aviat, haurem de donar joc a la velocitat i encert de la “bèstia” Montserrat, i dit i fet.

Primers minuts de tanteig i el Palau que abusa de la pilota llarga, massa llarga i costa posar l’equip “on fire”.
Als 10 minuts tenim els primers problemes, lesió de “la Roca” Mayoral i el Paco que entra en joc, anem curts de banqueta, ja que al Jordi Baró se l’espera a la segona part, cal dosificar la gent i com sempre el gran capità que mou la banqueta amb molt encert.

El Palau que va per feina i al minut 12 marca el primer, el Joan Serrano que baixa la pilota a terra, para, mira, busca l’espai, toc subtil a l’espai i “la bèstia” Montserrat que l’agafa i pilota a la xarxa, oberta la llauna i partit coll avall.
Amb el marcador a favor, sabent el que hem de fer, amb un Joan Serrano Imperial marcant els temps i un Gerard omnipresent i tocant amb una classe fora de dubte, el Palau ha de controlar els temps i saber quan matar al contrari.

Noves arribades del Vera i el Montserrat, i el segon que comença a agafar forma.
Minut 21, jugada de combinació entre tot l’equip, pilota de nou al Montserrat que afusella de nou al porter visitant, 31 gols de “la bèstia”, tot un luxe disposar d’aquest jugador que ja s’ha guanyat un lloc entre els elegits.

El Palau ja és de nou una màquina perfecta, la banda esquerra és per on arriba tot el joc d’atac, i el nostre president Jacint Alsina fent tot un recital en defensa i en atac,  fent-se un fart de passades, centrades a l’àrea, i assistint de pilotes als nostres davanters perquè facin el tercer, impagable el joc del Jacint.

Noves arribades, i el porter visitant que s’ha de lluir en diverses ocasions, però passa el de sempre, pilota llarga a l’esquena dels nostres centrals, desajust defensiu, un davanter que semblava en fora de joc, però un lateral nostre que trencava el fora de joc, un contra un davant del Caelles i ens fan el 2-1 al minut 37, en el primer xut entre els tres pals, queden 8 minuts per fer un altre o amb el vent en contra tindrem dificultats, tot i intentar-ho, arribem amb el 2-1 a la mitja part.

La segona part hem de jugar diferent, i estar atents a la pilota llarga dels visitants i sobre tot al seu davanter franquia, autor del primer gol, un jugador de gran qualitat i amb molt olfacte golejador, de fet n’ha fet 33 de gols, però el Palau és molt Palau, i avui amb l’absència del Miquel Farnell, de nou la parella de centrals veterana per excel·lència, Poli-Piqué, paraules majors, més de cent anys entre els dos, però sobrats d’ofici i veterania, amb el Pere fent d’escombra i un Caelles atent, el partit tancat i barrat, sense opcions al Linyola, ni al vent en contra.

Pilota a terra, futbol de combinació, alta possessió i el Jordi Baró que arriba i entra en escena, ara sí que falta fer els tercer i deixar clar als nois del Linyola que no donarem cap opció.
Dit i fet, passades de ball de saló, pilotes al primer toc, el Jordi i el Joan que s’agraden, i després de quatre passades al primer toc, pilota al Joan Serrano i pilota al fons de la xarxa, 3-1 al minut 58 i partit quasi lligat.

I en pocs minuts arriba la sentència, corner per banda esquerra, magistral toc del Jacint al primer pal i pilota pentinada pel Ramon Jiménez que s’estava barallant fins i tot amb la seva ombra i el 4-1 al minut 61.

Amb el 4-1 el Palau que ja va per la golejada, i el Linyola que es defensa com pot, el Montserrat en té dos de molt clares, però primer el porter i després el punt de mira i que no pot fer el hat trick.
Molt bon joc per bandes, amb un Lluís espectacular, en defensa, en atac i en la recuperació, sent un jugador d’equip impagable, el Paco per banda dreta assistint de pilotes als nostres davanters, i el Vera buscant i buscant el gol com aquell caçador que busca la seva peça.

Al minut 78 jugada espectacular del Jordi Baró i un defensa que no té més remei que tirar per terra al nostre home franquícia, penal com una catedral i el Pere que agafa la responsabilitat. Pilota als 11 metres reglamentaris, el Pere amb el punt de mira de l’escaire esquerre, xut impecable al escaire esquerre, el porter que veu on va la pilota, estirada impressionant vencent fins i tot la llei de la gravetat i amb la punteta dels dits que treu el xut impecable del Pere a córner, un penal impossible d’aturar, ens l’aturen, som el Palau, ja estem acostumats.

Els minuts passen, i s’ha de fer justícia, el Vera no pot sortir de buit, i a les acaballes, en una pilota llarga, sabent jugar amb els temps de frenada que dona el vent en contra, sumat amb la qualitat i classe d’un davanter de primera i de cap que fa el definitiu 5-1 al minut 87 i el seu vintè gol en el seu compte particular.

Tres minuts més i final del partit, nova victòria, nova golejada i els nostres veterans que són de primera, ara falta veure la resolució del Golmés-Rosselló, i el líder que ha de remuntar a la segona part un gol en contra, i victòria per 2-1 dels nostres veïns.

Golmés 64 punts primer, Palau 63 punts segon, nous equips de primera, el Monsó tercer amb 60 punts jugarà la promoció a primera contra el Soses o Almenar i diumenge que pot i serà un gran dia.

Diumenge visita al municipal de Pardinyes, victòria innegociable de nou i a esperar el resultat del Sudanell-Golmés, passi el que passi aquest equip és el campió, moral o real, però campió, no ens han deixat disputar 5 punts, i amb un rival tan fort com el Golmés davant és molt avantatge.

20 de Maig la data, Municipal de Pardinyes el lloc, Veterans de Pardinyes el rival i les 09.30 l’hora, si guanyem serem o campions reals o campions morals, però aquest equip s’ho mereix, aquesta temporada s’ho mereix, i alguna vegada ha de sortir cara, !!!Som-hi Veterans!!!! !!!Que poc que s’ho esperen!!!! I espero escriure la millor crònica de la temporada.....

Enllaç a l'àlbum Veterans Palau 5 - Veterans Linyola 1






dimecres, 9 de maig de 2018

XERRADA - TALLER "EDUCAR PER LA FELICITAT" A CÀRREC DEL PSICOPEDAGOG DANIEL GABARRÓ

Ahir dimarts i al local sociocultural va tenir lloc la xerrada - taller titulada "EDUCAR PER LA FELICITAT" a càrrec del psicopedagog DANIEL GABARRÓ
La xerrada va estar organitzada per l'AMPA de l'Escola Arnau Berenguer. Us en fem un resum:

Els mestres i els pares intentem afavorir espais perquè els infants aprenguin, però que aprenguin no depèn de mi. Fins que tu no vols, no ho fas. 

Hem d'acceptar els nostres límits. Això dona molta pau. Jo dono el màxim però els resultats no depenen de mi. Això dona pau.

Deixem caure culpabilitat, exigències. Sou els pares perfectes dels vostres fills, ets el mestre perfecte dels teus alumnes. Tenim dret a equivocar-nos. Ningú té dret a culpabilitzar-se.

Sort que em trobo amb persones rígides, perquè em conviden a ser flexible. Que un infant et caigui malament no impedeix estimar-lo.
No cal que et caigui bé el fill, els pares, els alumnes... L'amor és la capacitat de donar suport a la persona encara que no et caigui bé. No és un sentiment.

Vivim al poble perfecte per tenir l'experiència de vida que hem de tenir, visc al cos perfecte per tenir la vida que he de tenir.

Com a pares us equivocareu, segur. Quan els altres s'equivoquen en tu, tens l'obligació de posar la rentadora interior i fer net. El que els altres facin amb els meus errors no depèn de mi. És l'altre que ha d'aprendre que el meu error és la seva oportunitat.

El Daniel ens demana 3 coses:
- flexibilitat mental
- que no el creiem
- verificació: porta a la pràctica el que et diu i si tens pau interior i harmonia externa

No ens hem de relacionar amb els altres des dels sentiments. Imagina't relacionar-te des de la ràbia, l'odi, la preocupació... Comparteix només els sentiments que milloren les relacions. Ens hem de relacionar des de l'amor, no des dels sentiments.

La funció del professor és intentar, procurar, que aprenguin, que convisquin. L'únic que podem fer és donar suport. No preocupar-nos, donar suport.

Ser pare i mare vol dir ser una porta en la qual entra un ésser que no coneixes. No el coneixes però li donaràs suport, l'estimaràs.  A mesura que creix el poder va minvant, com la lluna. Quan ets adult els pares no han de manar, espatllen la relació quan ho fan, ocupen un espai de poder que fa anys han perdut. Una mare no és per sempre. Mai més enllà dels 21 has de controlar el fill/a. Estimar no és dir el que penses. Tens el títol però no pots tenir una relació de poder. Ser mare/pare té caducitat. En canvi l'estimació és per sempre, la relació és entre iguals. 

Preguntes dels assistents:
  • ‌Seguretat. La inseguretat ve per donar massa importància als errors. No vulguem salvar els altres, respectem i acceptem la inseguretat.
  • ‌Límits. Els pots establir sabent que no pots evitar que l'altre s'equivoqui. No el salves, no el critiques... Protegir els fills es diu maltracte, perquè impedeix aprendre. Quan falla cal dir tres preguntes amb tota la calma: Què ha passat? Com et sents? Què has après? I viure les conseqüències.
  • ‌Assetjament.  Hi ha persones que assetgen que necessiten ajuda, suport. Hi ha la víctima, que també necessita suport. Hi ha la classe, que són còmplices, i han de saber que han de trencar els secrets. N'hi ha de bons i de dolents. Els bons quan s'expliquen espatllen l'alegria. Els dolents, cal dir-los, perquè et fan patir i fa infeliç un altre. L'altre angle són els adults: tolerància zero.  No podem tancar els ulls.
  • ‌Autoestima. Mira't al mirall cada matí i digues: "Avui sé què et passarà però a tu et cuidaré i et faré feliç. Tu ets la persona més important de la teva vida".
  • ‌Expectatives. Jo no sé que és bo per mi. Com he de saber què és bo pels altres?  Hi ha tres assignatures importants: aprendre a ser feliç, tenir pau interior i aprendre a estimar. El secret és valorar el que tens. Quan pateixo per alguna cosa és que encara no l'he apresa. I si la visc patint és un favor per créixer i aprendre.
  • ‌Motivació. Per què? De vegades els volem motivar per coses immotivables. Ens motiven les relacions, ens motiva aprendre.
  • ‌Gestió de la ràbia. No la neguis. No te la quedis. No la llencis contra ningú. Treu-la on toqui. I què pots fer perquè no torni.
  • ‌Tabús. De vegades no parlem als fills de certs temes per protegir-los. Això els deixa indefensos. Els infants callen perquè els adults callem. És imprescindible parlar de la mort, de la sexualitat...