Partit dels d'abans, dos equips
que volen jugar siguin les condicions meteorològiques adverses, estigui el camp
tou o faci mandra jugar, si ens aixequem de bon matí és per fer esport i passar
una bona estona, grans els nostres veterans i grans els veterans de Montoliu.
Després de ploure molt durant
la nit i amb un matí per quedar-se a casa al sofà, els veterans més veterans de
Lleida que es troben al municipal de Sant Roc, i a jugar que és el que ens
agrada.
El Palau surt de la partida amb
la següent alineació: Caelles-Nico-Piqué-Poli-Pere-Paco-Joan-Jordi-Txus-Gerard
i Pubill.
El Montoliu, més curt
d'efectius, però amb el seu equip de gala, i a disputar els tres punts, que
donen dret a les posicions de privilegi de la categoria.
El partit comença fort, i el
Palau que surt a per totes, la primera jugada de perill, córner que treu en
Txus, i cop de cap de l'Antonio Pubill que fa el 1-0 al minut 5.
El Montoliu que no baixa els
braços, i al minut 8 empata el partit, amb una jugada desgraciada degut a
l'estat del terreny de joc i autogol del Poli, posant el 1-1 al marcador.
El partit es converteix en un
atac total a les dues porteries, els dos equips que demostren el seu potencial
ofensiu, i les oportunitats hi són amb les dues porteries, però és el Montoliu
el que té el sant de cara, un mal refús defensiu, i el davanter visitant que li
surt una paràbola impressionant que treu les teranyines de la porteria local
fent el 1-2 al minut 14.
A partir d'aquest moment el
Montoliu que fa un pas enrere i el Palau que avança tot l'equip, buscant
constantment la porteria visitant, el mig del camp del Palau comença a combinar
i la possessió és local, el Joan i el Jordi comencen a moure a l'equip, i amb
una jugada de fins a cinc passades al primer toc, l'Antonio Pubill, que es
desfà del porter i a porta buida fa el 2-2 al minut 26.
El Palau que no es conforma amb
l'empat, i ho prova, ho torna a provar sense deixar pensar al rival, ocasions
clares locals i amb un córner perfectament tret pel Txus, i el Jordi Baró de
cap que fa el 3-2 al minut 38.
El Montoliu que no es conforma
i també vol més, i la defensa del Palau que atura l'empenta visitant. La mitja
part és a prop i el Palau ha remuntat el partit amb solvència, al minut 42 el
Gerard té l'ocasió més clara per fer el 4-2 però incomprensiblement la pilota
no entra, i de la possible sentència, passem a l'empat, al minut 44 un
"cacao" impressionant visitant i li treuen de nou les teranyines a la
porteria local, fent el 3-3 i deixant el partit de nou amb taules. Final de la
primera part, d'un partit dels d'abans, sense tàctiques, sense especular, tots
dos equips anant a per totes i de fang fins les orelles.
La segona part té poca
història, ja que els dos equips han tornat a anar a per totes, un desgast
impropi per les edats dels dos equips, i un partit d'anada i tornada, on les
defenses s'han imposat clarament a les davanteres, la moneda era a l'aire, i
qualsevol podia marcar, encara que les ocasions no eren clares, la més clara al
darrer minut, ja que el Jordi Baró l'ha tingut, i amb una rematada després
d'una falta lateral, la pilota ha sortit fregant el pal del Montoliu.
Final del partit, repartiment
de punts que ens deixen als dos equips igual de com estàvem, i que amb l'empat
entre el Tamarite i l'Artesa de Lleida, el gran beneficiat ha estat el líder
Aem, que ha suspès el seu partit a Alcoletge pel mal estat del terreny de joc i
en cas de victòria agafaria un avantatge quasi definitiu.
Felicitar als veterans del
Montoliu, pel seu joc, el seu fair play, i perquè és un grup de gent que ve a
gaudir de l'esport, l'únic que ha faltat és anar a dinar tots plegats, perquè
avui és d'aquells dies que tots plegats ens ho hem passat força bé.
El proper cap de setmana descansem
per les festivitats de la Puríssima i la Constitució, i tornem d'aquí quinze
dies amb el mini derbi a Miralcamp.