TRES PUNTS I POCA COSA
MÉS
Tres nous punts a la
casella dels nostres veterans, en un partit horrorós, on un bon Rosselló ha
plantejat un partit quasi perfecte, defensivament parlant i quasi arriben al
seu objectiu.
Un Palau amb moltes
baixes i jugadors tocats, on el partit del passat diumenge ens ha passat massa
factura i quasi ens costa un ensurt aquest diumenge.
El Palau surt de la
partida amb Albert, Paco, Poli, Piqué, Santi, Nico, Jordi, Joan, Miki, Pubill i
Ramón Jiménez.
Quedant a la banqueta el
Caelles (que avui ha jugat de jugador de camp i no de porter) i el Gastón (que
debutava avui amb els veterans).
Si el Palau anava curt d'efectius, pitjor s'ha presentat el seu rival, sense canvis i amb un home menys, el que feia preveure un partit plàcid i sense patiments, res a veure amb la realitat.
Si el Palau anava curt d'efectius, pitjor s'ha presentat el seu rival, sense canvis i amb un home menys, el que feia preveure un partit plàcid i sense patiments, res a veure amb la realitat.
El Rosselló avui ha fet una tesis doctoral de la tàctica Maguregui, que no és altra que posar l'autocar a l'àrea petita, atrinxerar-se a la seva àrea i com diuen els "castizos" "que salga el sol por antequera".
El Palau es volca amb
atac per resoldre el partit per la via ràpida, i comença un atac total a l'àrea
del Roselló, atacant per bandes, pel mig, amb parets, amb xuts des de fora de
l'àrea, i com acostuma a passar, la piloteta no entra ni a la de tres, si això
li sumem una defensa visitant molt física i amb centrals de gran físic, era
impossible treure l'autocar de l'àrea visitant.
El Rosselló no passa del mig del camp, però té un punta molt perillós i que ha fet el cinquanta per cent dels gols del seu equip i per tant, cal estar atents.
Com sol passar en
aquestos casos cal tirar de pissarra per obrir la llauna, i de nou s'obra amb
la jugada marca de la casa, falta lateral treta magistralment pel Joan Serrano,
el Poli que s'avança a tota la línea defensiva, i de cap fa el primer al minut
19, la llauna està oberta, i ara tot serà més fàcil, però res a veure amb la
realitat.
El Rosselló que a part de posar l'autocar, ara també posa les bosses a dins de l'àrea, i el Palau que topa un i un altre cop amb una gran defensa visitant, oportunitats a dojo, pilota treta al Joan a la línea, el Pubill i el Ramón Jimenez que un cop el porter, altre la mala punteria, i el marcador que no es mou.
El segon que no arriba,
fins que al minut 34 l 'Antonio
Pubill culmina una bona passada del Ramon Jimenez, per fer el 2-0.
Amb aquest resultat,
esperàvem que el rival obriria línees i trauria l'autocar de l'àrea, però res,
continuen tancats, però això sí, comencen a buscar amb pilota llarga al seu jugador
franquícia, i és amb una pèrdua innocent al mig del camp que ens fan una
contra, el davanter franquícia visitant que agafa avantatge, i penal clar del
Santi, que el mateix jugador és l'encarregat de fer el 2-1 al minut 41,
arribant amb aquest resultat al final de la primera part.
La segona és un monòleg del Palau, l'autocar continua ben aparcat, aquest cop a la porteria de l'avinguda de Sant Roc, i el Palau que ho intenta per terra, mar i aire, però avui tampoc tenim la punteria afinada.
Ocasions tenim per donar
i vendre, de totes les maneres possibles i amb tots els protagonistes de
l'equip, però quan no era la defensa, ha estat el porter visitant, i l'autocar
continua ben i ben aparcadet, encara que la condició física del rival cau
considerablement, ja que la pilota no els hi dura ni tres segons, i han de
córrer tota l'estona a darrere del Palau.
El Palau ja juga amb el
Poli i Piqué a darrere, i la resta tots amunt, el que crea molt pocs espais,
per desesperació del Joan i el Jordi.
La segona part no té història, si no fos pel debut del Gastón, que ha deixat gotes de qualitat tècnica que ens pot anar molt bé en el futur, i el debut com a davanter del nostre porter Caelles, que com a home d'equip, està pel que faci falta.
Un gol anul·lat al
Pubill (no queda clar que sigui fora de joc, ho veurem aquesta nit a "la
moviola"), un penal per clares mans dins l'àrea que l'àrbitre Joan Solaní
no ha considerat mereixedor de la pena màxima i alguna cosa més de poca
transcendència literària.
Però, al darrer minut hem
tingut un ensurt i gros, el davanter franquícia agafa avantatge a la nostra
defensa i li arriba una pilota franca que un gran Albert, en la seva única
intervenció en tot el partit, li treu una mà espectacular, evitant l'empat.
Final del partit i tres punts que ens apropen a dalt. Felicitar al Rosselló per les dificultats que ens han posat avui, i a pensar en el proper partit, que serà d'aquí quinze dies al camp del Tamarite de Litera, tres punts que d'aconseguir-los serien, no importants, si no importantíssims per apropar-nos als quatre primers, ja que ara arriba la fase de rivals directes per l'objectiu de la copa.
El proper diumenge
descansem per calendari, ja que som imparells, fet que aprofitarem per
recuperar efectius de cara al partit en territori aragonès.
El que importa és els
punts, i d'aquí un temps ningú es recordarà d'aquest partit tan dolent, encara
que hem de pensar com punxar les rodes, quan el rival torni a aparcar l'autocar
a l'àrea rival.
Som el Palau, i hem de
patir fins al final, si no seríem un club qualsevol, de qualsevol poble, però...Nosaltres som de Palau, de Palau, de Palau!!!!!