dilluns, 20 de novembre de 2017

VETERANS DEL PALAU LÍDERS

VETERANS PALAU 3 – VETERANS GOLMÉS 0
CAU EL LÍDER, EL NOU LÍDER TÉ NOM I COGNOMS!!! ELS VETERANS DEL PALAU D'ANGLESOLA!!!

Cop de puny sobre la taula i els nostres veterans que, amb la treballada victòria d'avui és posicionen líders provisionals de la categoria d'argent, intractables a casa i avançant feina d'una categoria molt igualada. el derbi no ha defraudat a ningú, i ha tingut tot el que un derbi pot oferir: rivalitat, gols, targetes, igualtat, força, polèmica, emoció, duresa i per sort final feliç.

El Palau es presenta amb la següent alineació: Caelles, Pere, Poli, Piqué, Felip, Jacint, Jordi Baró, Joan Serrano, Montserrat, Lluís i Vera, quedant a la banqueta Miki, Txus Palau, Francis, Bertrán, Paco, Mayoral, Carles Cortes, Joe i Ramon Jiménez.

Rival complicat. De fet, el rival era el líder, molt bon equip, que venia de guanyar tots els seus partits, tret de la difícil visita a terres espanyoles (Montsó), i que era el rival a batre. Nosaltres l'aspirant amb números semblants, però amb una derrota (derrota administrativa) i dos empats, però amb un partit més (hem de descansar d'aquí dues jornades). Forces igualades i molts jugadors a l'acta (més de 20 per cada equip). Per tant és preveu moltes interrupcions en canvis i s'han de gestionar molt bé els esforços.

El partit comença amb domini visitant que vol buscar la porteria rival, però és troba un equip molt ben conjuntat, una defensa sense fissures, i un rival amb molta fam de victòria. Domini altern en els posteriors minuts i primeres arribades locals, on el Vera, i sobre tot “la bèstia” Montserrat tenen les primeres opcions de gol, però dos espectaculars aturades del seu porter eviten el primer gol.

El Golmés vol fer ús de la velocitat, amb una davantera molt jove i ràpida, però el Palau que té a quatre gats vells a darrere, que si diuen no passen, és que no passen. De fet quan van néixer els davanters del Golmés, el Felip-Poli-Pere ja estaven fent un cubata a la barra del Musicland o sopant al Diamar, i el Piqué ja era una “vaca sagrada” a la tercera regional, però la veterania és un grau, i aquí no passa ningú, de fet el Caelles a la primera part ha estat un espectador de luxe.

El mig del camp anava madurant el partit, el Joan i el Jordi han començat a agafar el control, el Jacint i el Montserrat han començat a moure fitxa, i el Vera i el Lluís anaven cansant a la defensa visitant.

El primer toc d'atenció ha estat al minut 22, quan una falta lateral treta magistralment pel Joan, cop de cap del Jordi al segon pal, i el Vera que l'espeny al fons de la xarxa. L'àrbitre interpreta que és fora de joc i ens anul·len un més que dubtós gol.

Primers canvis, i entren en Txus al mig del camp, i davant “La Roca” Mayoral i el Ramon Jiménez, molt mala noticia per la defensa del Golmés, ja que si el Lluís i el Vera els han trencat el físic, ara entren dos especialistes en el cos a cos i el joc de trinxeres, on ara s'assabentaran el que és picar pedra i mossegar l'os.

El Txus ens dóna molt de joc per la dreta, i el canvi de banda del Montserrat serà clau per la història d'aquest partit.
A falta d'un quart per acabar la primera part arriba els minuts claus del partit: el Palau fa una passa endavant, minut 32, corner a favor del Palau, el Txus que el treu perfectament al segon pal i com sempre apareix el nostre crack i jugador franquícia Jordi Baró, per saltar més que ningú, impecable cop de cap i pilota al fons de la xarxa, com de costum el crack està quan l'equip el necessita i la llauna oberta.

El Golmés rep un cop dur i hem d'aprofitar el cop moral, i com que tenim la sort de tenir a “la bestia” Montserrat preparada, i ara ja amb la mili feta, després de passar l'anterior jornada pel Llívia arena, veu el porter avançat i li clava una paràbola perfecta per sobre, i el segon gol al minut 37, partit coll avall i el Golmés contra les cordes.

El Golmés que comença a posar-se nerviós. La rivalitat i la duresa comença a sortir, targetes per tots dos equips i el Palau que encara té una altra bala preparada, i mai millor dit.
Minut 45, una bona recuperació en defensa, pilota a l'espai entre els dos protagonistes d'avui, el Jordi que fa una magistral passada, i el Montserrat que se'n va del defensa i “gardela” a la xarxa, 3-0, i el partit quasi decidit, però juguem contra el Golmés, i no és precisament un rival que baixarà els braços a la segona part, una segona part que haurem de jugar sense el Piqué i el Joan Serrano amb problemes musculars, pel treball realitzat avui.

La segona part es farà llarga si ens marquen, i per tant caldrà treballar de valent, entren en escena “els currantes” de l'equip, amb el Bertrán, el Miki, Paco al mig del camp, ja presentem les nostres credencials que venim a picar pedra, i que lluitarem fins al darrer segon del partit.
El Golmés agafa les regnes del partit, i el Palau es dedica a nedar i guardar la roba. Però el partit és dur. Un derbi és un derbi i qui vulgui veure Bambi que vagi al camp de Barça. Això és Rambo i tots hem d'acabar no sentint-nos les cames. I, a fe de déu, que aquí no afluixat ningú i el cos a cos ha estat impressionant: faltes, targetes, discussions i un àrbitre que tot i tenir alguna errada, ha estat a l'altura del que és un derbi.

El Golmés ha anat a buscar al Palau. Però el Palau sap el que fa i els primers 20 minuts han estat d'un domini estèril del Golmés. Els nostres, amb un Carles Cortés fresc com una rosa, i un Ramon Jiménez que s'ha barallat fins i tot amb la seva ombra, no perdonaran si tenen una.

Al minut 68, els nostres fan una errada en un penalti que és podia evitar perquè el davanter no arribava en cap moment a la pilota, però penalti clar. El Caelles entre en escena, cobreix i endevina la trajectòria de la pilota, i pilota al pal.

El Golmés no havia arribat amb perill i el Caelles continuava sense intervindré però, avui el Caelles, s'ha guanyat el sou: amb dues mans espectaculars, una a sortida de un corner, i un altra en una falta directa, espectacular el nostre porter, gran el Caelles.

El Palau ha patit, però el partit estava controlat. Destacar el immens partit del Jordi Baró, que amb l'equip a l'esquena, ha patit com el que més i ha treballat per quatre, impressionant el Jordi.
A les acaballes del partit, nou penalti en contra, en una jugada molt semblant a l'anterior amb els mateixos protagonistes. El Caelles que torna a endevinar la trajectòria de la pilota i pilota fora.
Uns minutets d'afegit, xiulada final i els nostres veterans que és col·loquen líders provisionals, victòries del Artesa i Montsó i estem igual que ells, però amb millor coeficient de gols. 
Això serà dur i llarg però, a la mini-lliga dels favorits Palau-Artesa-Golmes-Montsó, de moment el Palau té 4 punts, el Montsó 5 punts, el Golmés 0 punts i l’Artesa 1 punt, quedant pendent un Palau-Artesa i un Golmés-Artesa.

Impressionant aquest equip, ho té tot: qualitat, disciplina, compromís, pegada, gol, porter, defensa, i per fi s'ho ha cregut. Això serà llarg, molt llarg i no podem despistar-nos ni un segon, però estem on estem, i no renunciarem a res, ja que hi som, anem a liar-la.

Proper diumenge ens toca el Balaguer, la nostra bèstia negra i equip al que no hem guanyat ni empatat mai, però aquest any estem per això, per canviar la història. 
El que no sabem és on jugarem, en principi tocaria a Balaguer, però tenen problemes amb el camp i igual tornem a jugar al Municipal de Sant Roc. Esperem que no, ja que seria el segon rival en canviar-nos el torn i la segona volta l'hauríem de jugar sempre fora del nostre camp.

Gràcies afició pel recolzament d'avui, i atents a la premsa per saber on juguem el proper diumenge.
Que grans que sou nois!!! Força Palau!!! Que poc que s'ho esperen!!!!!

Us compartim les imatges d'aquest interessant partit:
https://photos.app.goo.gl/vyN2Z8sHI33TPJSe2