dilluns, 21 de maig de 2018

ELS VETERANS CELEBREN EL TÍTOL: CAMPIONS DE LA TEMPORADA 2017-2018

Per celebrar el títol de Campions de la temporada 2017-2018, a la tarda, els Amateur el van fer el passadís. Després van fer una rua pel poble amb el tractor del Joan Verdés i finalment ho van celebrar a un bar del poble. TOT UN SOMNI PER A TOTS!
FELICITATS VETERANS!

Els campions:
1- Francesc Caelles
2- Pere Corral
3- Miquel Farnell
4- Josep Felip
5- Joan Serrano
6- Jacint Alsina
7- Paco Amador
9- Ramon Jimenez
10- Gerard Nabau
11- Lluis Llobet
12- Francis Delgado
13- Albert Brufau
14- Antonio Vera
15- Xavier Bertarn
16- Joe Alsina
17- Albert Mayoral
18- Manel Piqué
19- Txus Palau
20- Ramon Jové
21- Poli Varela
22- Eduard Escolà
23- Miki Gil
24- Jordi Baró
25- Jonny Palazon
27- Carlos Cortes
28- Xavier Montserrat

Enllaç a l'àlbum Celebració Veterans Campions





VETERANS PARDINYES 1 – VETERANS PALAU 5

NOVA EXHIBICIÓ, TENSA ESPERA I CAMPIONS!!!! ELS NOSTRES VETERANS SÓN CAMPIONS DE LA TEMPORADA 2017-2018, !!!QUE POC QUE S’HO ESPERAVEN!!!!

Darrer partit de la lliga regular de segona i els nostres veterans que han de guanyar i esperar de la esportivitat d’un Sudanell, que a partir d’ara són amics per sempre, però el futbol ha estat just i el millor equip del campionat ha estat campió, els nostres veterans entren en la història del poble al ser la primera plantilla del futbol veterà en guanyar una lliga regular.

El Palau es presenta al municipal de Pardinyes amb Caelles, Poli, Piqué, Miquel Farnell, Ramon Jové, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Antonio Vera, Carles Cortés i Xavi Montserrat, quedant a la banqueta Bertran, Joe, Gerard, Paco i Jonny.

Nova victòria innegociable a domicili, i les espases en alt, l’equip no pot fallar, i el rival que està preparant l’escalfament de forma professional, molta pressió pels visitants, i sols l’avenç desplaçat al municipal de Pardinyes per tal de fer la crònica d’un partit que passarà a la historia del futbol del Palau, mentrestant, tota la premsa i el focus informatiu a Sudanell per veure com el Golmés es proclama campió, i ni un trist reporter seguint les evolucions del partit dels nostres veterans, tret de l’Avenç, que com sempre, recolza als equips del nostre poble.

Primers minuts de tanteig i el Palau que té presa per resoldre el partit aviat, dit i fet, minut 2 de partit, un Pardinyes amb una defensa molt avançada i pendent de la bèstia Montserrat, el Miquel Farnell que recupera una pilota, para, mira i veu sortir al Poli per banda dreta com una bala, pilota a l’espai, el Poli que supera per velocitat a tota la defensa local, centrada de la mort pels davanters que entraven a la rematada i un defensa local que toca la pilota i autogol del Pardinyes, 0-1 al minut 2 i els nostres que van per feina.
El Palau que no en té prou, i vol anar a decidir el partit el més aviat possible, avui no es pot fallar, i hem d’anar a totes, amb un Pardinyes amb la defensa molt avançada, cal estar fins a les contres i que l’àrbitre tingui ull de falcó, ja que ens xiulen un fora de joc darrere de l’altre.

El Xavi Montserrat i el Vera que es poden ficar les botes avui amb els espais, però el seu porter que ens fa una aturada darrera l’altra.
Al minut 15 hi ha el primer canvi, entra el Jonny i descansa el Lluís, i a la primera contra que agafa el Jonny que va per terra dins de l’àrea, penal clar i el “kàiser” Joan Serrano que agafa com sempre la responsabilitat dels 11 metres, el Joan que no perdona i el 0-2 al minut 17.

El Palau que s’agrada, en defensa sense fissures, controlant a un Pardinyes que no té espais, amb un Miquel Farnell imperial i un Manel Piqué que és un mur, el Caelles l’única feina que té és intentar no ser devorat per una plaga de mosquits, que han estat els únics a veure en directe com els nostres veterans es proclamen campions, el Poli que fa molt mal per banda dreta pels espais que deixa el Pardinyes i el Ramon Jové com sempre perfecte.

El Palau, juga i juga, la parella Joan-Jordi fent un recital i buscant sempre a “la bèstia” Montserrat, al Carles Cortés i al Vera, però hem de perfeccionar el fora de joc, ja que l’ànsia i la dificultat de no tindre assistents de banda, dificulten que l’àrbitre  encerti totes les jugades d’atac.

Però el Palau trenca definitivament el partit, jugada de tiralínies, tot al primer toc, jugada a banda, el Poli al primer toc al Jordi, el Jordi al primer toc en banda al Montserrat, aquest que se’n va de tots, centrada al primer pal i el Vera que entra amb tot i de cap fa el 0-3 al minut 31, ara sí, el Palau ja pot viure tranquil i gestionar els temps del partit.

Nous canvis i entren més tocadors al mig del camp, amb el Joe i el Gerard es busca la possessió, adormir un partit molt elèctric i que el Pardinyes caigui de madur, el Palau que té noves oportunitats i el Jonny que és un malson pel Pardinyes, l’entrada del Paco ens dona molta més profunditat per banda dreta, on el Palau recolza la majoria de les accions d’atac.

La mitja part que és a prop, i hi ha un jugador que ha de marxar de comunió, es vol acomiadar per la porta gran, i quan vas sobrat i a espenta no et guanya ningú, passa el que passa. Falta lateral que el Joan Serrano treu magistralment al punt de penal, el Miquel Farnell que entra com un avió, cop de cap esplèndid i el 0-4 al minut 45, el Miquel que marxarà com un senyor cap a comunió i que fa el seu cinquè gol del campionat, mitja part i el partit controlat del tot.

La segona part comença amb un Palau amb el cap a Sudanell, on el partit ha començat just quan nosaltres comencem la segona part, amb el partit decidit, i el cap a Sudanell, les opcions són locals.
El Pardinyes que en cap moment ha baixat els braços, i ens ha creat molt de perill, en els primers vint minuts, fins i tot ens ha fet dos pals, però ja se sap quan vas bé tot et va de cara i quan vas malament, tot et va de cul, i al Palau ha estat de sort o ha buscat la sort, però els darrers partits els pals són els nostres aliats.

El Palau que se li fa llarga la segona part, i sols pensa en mantenir el resultat i que arribi el minut 90, però en té de molt bones oportunitats, amb contres que el seu porter és llueix un i altre cop.
Els minuts passen i la feina en defensa que s’acumula, destacat el gran partit de “la esmoladora” Bertran, que s’ha fet un fart de recuperar pilotes a la segona part, el final del partit s’atansa i el Pardinyes que té el seu premi, amb un gol de traca i mocador des de més de 30 metres, amb un míssil terra-aire que el bo del Caelles no va poder fer res, 1-4 al minut 87.

Amb el gol local, el Palau que reacciona i al 89 “la bèstia” Montserrat que per banda dreta i de jugada individual, fa el definitiu 1-5, deixant la seva empremta en el darrer minut del campionat, un campionat on el Montserrat, anomenat MVP nº2 i el MVP nº 1 Antonio Vera, també rebran el seu reconeixement individual.
Ara toca fer la foto de vestuari celebrant l’ascens, una bona dutxa, creuar els dits i enviar al Miki a Sudanell per que ens informi del minut i resultat, el Miki que arriba a Sudanell i 1-1 al marcador, amb aquest resultat que som campions.

Tots cap al poble i pendents del telèfon, ens diuen que el Sudanell fa el 2-1 al minut 73 i el 3-1 al minut 81, l’eufòria és continguda, i la incredulitat també, ja que no sabem si ens estan dient la veritat, el Sudanell que es queda amb 9 jugadors per expulsió de 2 jugadors, i el Golmés que fa el 3-2 al minut 84. Minuts eterns i el Golmés que empata el matx al minut 90, un descompte etern i final del partit, empat del Golmés a Sudanell i els nostres veterans que són campions!!!!!

Agrair al Sudanell per disputar el partit al cent per cent, tot i no jugar-se res, i felicitar als nostres rivals directes Artesa de Lleida, Monsó i Golmés, ja que més igualat no ha pogut ser aquest campionat, el que et dona una doble satisfacció per la dificultat i esforç per ser campions.

Ara tocarà la copa, a partit únic i el nostre primer rival els Veterans de Montoliu, sisè classificat de primera i vigent campió de copa, per tant preneu nota, diumenge 3 de Juny la data, Municipal de Sant Roc el lloc, les 10 l’hora i els Veterans de Montoliu el rival. No renunciem a res i també volem la copa. Que poc que s’ho esperen.....

Finalment agrair a tot l’equip el seu compromís, el seu comportament, la seva il·lusió i que són molt bona gent, agrair als capitans la gestió del grup, als més veterans aportar la seva experiència i als més joves aportar les seves cames i el seu cor, som campions perquè tots hem sabut interpretat correctament el nostre rol, ningú ha fet el que no sap fer i tothom ha fet el que sap fer, un equip és un grup i tots són imprescindibles: gràcies equip per donar-nos aquest dia de gloria!

Al final he pogut escriure la crònica somiada durant tota la meva vida, i per fi he pogut complir la meva paraula, el dia que va marxar el nostre fundador i etern president Manel Nabau li vaig prometre que seriem campions un dia, i ahir li vaig poder complir la meva paraula, presi Manel, som campions, ets campió, allà on siguis tu també ets campió, gràcies Manel per tot, i gràcies per crear aquest equip, presi per fi !!!El Palau és campió, campió, campió!!!!! !!!Jo sóc del Palau, del Palau, del Palau!!!!!   

Enllaç a l' àlbum Veterans Pardinyes 1- Veterans Palau 5



 

dilluns, 14 de maig de 2018

VETERANS PALAU 5 – VETERANS LINYOLA 1

NOVA GOLEJADA, ELS NOSTRES VETERANS SÓN DE PRIMERA I EL MILLOR ENCARA HA D’ARRIBAR.

Penúltim partit de la temporada, darrer partit a casa i nova golejada d’un equip que no afluixa i que està pendent de guanyar la darrera jornada i esperar si el Sudanell fa la seva feina, i per una vegada a la historia surt cara.

El Palau es presenta al Municipal de Sant Roc amb la següent alineació: Caelles, Pere, Poli, Piqué, Jacint, Lluís, Gerard, Joan Serrano, Montserrat, Albert Mayoral i Vera, quedant a la banqueta Paco, Jordi Baró i Ramon Jiménez.

Tres punts vitals en joc, i la victòria que és innegociable, el rival un bon Linyola que arriba sense res en joc, els deures fets i justos d’efectius, fent un digne partit i disputant totes i cada una de les pilotes, però aquest equip és molt equip, amb un Joan Serrano espectacular, que va signar el seu millor partit de la temporada, impressionant ahir el “Kaiser”, i això que sempre és dels destacats.

Partit de victòria innegociable i amb molts factors a tindre en compte, sobre tot el vent, que marcarà la tàctica i la manera de jugar dels dos equips.
Sorteig de camp i el gran capità que perd el sorteig, jugarem la primera part a favor de vent, per tant cal jugar ràpid i buscar porteria, ja que la segona part podem patir si no solucionem el partit aviat, haurem de donar joc a la velocitat i encert de la “bèstia” Montserrat, i dit i fet.

Primers minuts de tanteig i el Palau que abusa de la pilota llarga, massa llarga i costa posar l’equip “on fire”.
Als 10 minuts tenim els primers problemes, lesió de “la Roca” Mayoral i el Paco que entra en joc, anem curts de banqueta, ja que al Jordi Baró se l’espera a la segona part, cal dosificar la gent i com sempre el gran capità que mou la banqueta amb molt encert.

El Palau que va per feina i al minut 12 marca el primer, el Joan Serrano que baixa la pilota a terra, para, mira, busca l’espai, toc subtil a l’espai i “la bèstia” Montserrat que l’agafa i pilota a la xarxa, oberta la llauna i partit coll avall.
Amb el marcador a favor, sabent el que hem de fer, amb un Joan Serrano Imperial marcant els temps i un Gerard omnipresent i tocant amb una classe fora de dubte, el Palau ha de controlar els temps i saber quan matar al contrari.

Noves arribades del Vera i el Montserrat, i el segon que comença a agafar forma.
Minut 21, jugada de combinació entre tot l’equip, pilota de nou al Montserrat que afusella de nou al porter visitant, 31 gols de “la bèstia”, tot un luxe disposar d’aquest jugador que ja s’ha guanyat un lloc entre els elegits.

El Palau ja és de nou una màquina perfecta, la banda esquerra és per on arriba tot el joc d’atac, i el nostre president Jacint Alsina fent tot un recital en defensa i en atac,  fent-se un fart de passades, centrades a l’àrea, i assistint de pilotes als nostres davanters perquè facin el tercer, impagable el joc del Jacint.

Noves arribades, i el porter visitant que s’ha de lluir en diverses ocasions, però passa el de sempre, pilota llarga a l’esquena dels nostres centrals, desajust defensiu, un davanter que semblava en fora de joc, però un lateral nostre que trencava el fora de joc, un contra un davant del Caelles i ens fan el 2-1 al minut 37, en el primer xut entre els tres pals, queden 8 minuts per fer un altre o amb el vent en contra tindrem dificultats, tot i intentar-ho, arribem amb el 2-1 a la mitja part.

La segona part hem de jugar diferent, i estar atents a la pilota llarga dels visitants i sobre tot al seu davanter franquia, autor del primer gol, un jugador de gran qualitat i amb molt olfacte golejador, de fet n’ha fet 33 de gols, però el Palau és molt Palau, i avui amb l’absència del Miquel Farnell, de nou la parella de centrals veterana per excel·lència, Poli-Piqué, paraules majors, més de cent anys entre els dos, però sobrats d’ofici i veterania, amb el Pere fent d’escombra i un Caelles atent, el partit tancat i barrat, sense opcions al Linyola, ni al vent en contra.

Pilota a terra, futbol de combinació, alta possessió i el Jordi Baró que arriba i entra en escena, ara sí que falta fer els tercer i deixar clar als nois del Linyola que no donarem cap opció.
Dit i fet, passades de ball de saló, pilotes al primer toc, el Jordi i el Joan que s’agraden, i després de quatre passades al primer toc, pilota al Joan Serrano i pilota al fons de la xarxa, 3-1 al minut 58 i partit quasi lligat.

I en pocs minuts arriba la sentència, corner per banda esquerra, magistral toc del Jacint al primer pal i pilota pentinada pel Ramon Jiménez que s’estava barallant fins i tot amb la seva ombra i el 4-1 al minut 61.

Amb el 4-1 el Palau que ja va per la golejada, i el Linyola que es defensa com pot, el Montserrat en té dos de molt clares, però primer el porter i després el punt de mira i que no pot fer el hat trick.
Molt bon joc per bandes, amb un Lluís espectacular, en defensa, en atac i en la recuperació, sent un jugador d’equip impagable, el Paco per banda dreta assistint de pilotes als nostres davanters, i el Vera buscant i buscant el gol com aquell caçador que busca la seva peça.

Al minut 78 jugada espectacular del Jordi Baró i un defensa que no té més remei que tirar per terra al nostre home franquícia, penal com una catedral i el Pere que agafa la responsabilitat. Pilota als 11 metres reglamentaris, el Pere amb el punt de mira de l’escaire esquerre, xut impecable al escaire esquerre, el porter que veu on va la pilota, estirada impressionant vencent fins i tot la llei de la gravetat i amb la punteta dels dits que treu el xut impecable del Pere a córner, un penal impossible d’aturar, ens l’aturen, som el Palau, ja estem acostumats.

Els minuts passen, i s’ha de fer justícia, el Vera no pot sortir de buit, i a les acaballes, en una pilota llarga, sabent jugar amb els temps de frenada que dona el vent en contra, sumat amb la qualitat i classe d’un davanter de primera i de cap que fa el definitiu 5-1 al minut 87 i el seu vintè gol en el seu compte particular.

Tres minuts més i final del partit, nova victòria, nova golejada i els nostres veterans que són de primera, ara falta veure la resolució del Golmés-Rosselló, i el líder que ha de remuntar a la segona part un gol en contra, i victòria per 2-1 dels nostres veïns.

Golmés 64 punts primer, Palau 63 punts segon, nous equips de primera, el Monsó tercer amb 60 punts jugarà la promoció a primera contra el Soses o Almenar i diumenge que pot i serà un gran dia.

Diumenge visita al municipal de Pardinyes, victòria innegociable de nou i a esperar el resultat del Sudanell-Golmés, passi el que passi aquest equip és el campió, moral o real, però campió, no ens han deixat disputar 5 punts, i amb un rival tan fort com el Golmés davant és molt avantatge.

20 de Maig la data, Municipal de Pardinyes el lloc, Veterans de Pardinyes el rival i les 09.30 l’hora, si guanyem serem o campions reals o campions morals, però aquest equip s’ho mereix, aquesta temporada s’ho mereix, i alguna vegada ha de sortir cara, !!!Som-hi Veterans!!!! !!!Que poc que s’ho esperen!!!! I espero escriure la millor crònica de la temporada.....

Enllaç a l'àlbum Veterans Palau 5 - Veterans Linyola 1






dimecres, 9 de maig de 2018

XERRADA - TALLER "EDUCAR PER LA FELICITAT" A CÀRREC DEL PSICOPEDAGOG DANIEL GABARRÓ

Ahir dimarts i al local sociocultural va tenir lloc la xerrada - taller titulada "EDUCAR PER LA FELICITAT" a càrrec del psicopedagog DANIEL GABARRÓ
La xerrada va estar organitzada per l'AMPA de l'Escola Arnau Berenguer. Us en fem un resum:

Els mestres i els pares intentem afavorir espais perquè els infants aprenguin, però que aprenguin no depèn de mi. Fins que tu no vols, no ho fas. 

Hem d'acceptar els nostres límits. Això dona molta pau. Jo dono el màxim però els resultats no depenen de mi. Això dona pau.

Deixem caure culpabilitat, exigències. Sou els pares perfectes dels vostres fills, ets el mestre perfecte dels teus alumnes. Tenim dret a equivocar-nos. Ningú té dret a culpabilitzar-se.

Sort que em trobo amb persones rígides, perquè em conviden a ser flexible. Que un infant et caigui malament no impedeix estimar-lo.
No cal que et caigui bé el fill, els pares, els alumnes... L'amor és la capacitat de donar suport a la persona encara que no et caigui bé. No és un sentiment.

Vivim al poble perfecte per tenir l'experiència de vida que hem de tenir, visc al cos perfecte per tenir la vida que he de tenir.

Com a pares us equivocareu, segur. Quan els altres s'equivoquen en tu, tens l'obligació de posar la rentadora interior i fer net. El que els altres facin amb els meus errors no depèn de mi. És l'altre que ha d'aprendre que el meu error és la seva oportunitat.

El Daniel ens demana 3 coses:
- flexibilitat mental
- que no el creiem
- verificació: porta a la pràctica el que et diu i si tens pau interior i harmonia externa

No ens hem de relacionar amb els altres des dels sentiments. Imagina't relacionar-te des de la ràbia, l'odi, la preocupació... Comparteix només els sentiments que milloren les relacions. Ens hem de relacionar des de l'amor, no des dels sentiments.

La funció del professor és intentar, procurar, que aprenguin, que convisquin. L'únic que podem fer és donar suport. No preocupar-nos, donar suport.

Ser pare i mare vol dir ser una porta en la qual entra un ésser que no coneixes. No el coneixes però li donaràs suport, l'estimaràs.  A mesura que creix el poder va minvant, com la lluna. Quan ets adult els pares no han de manar, espatllen la relació quan ho fan, ocupen un espai de poder que fa anys han perdut. Una mare no és per sempre. Mai més enllà dels 21 has de controlar el fill/a. Estimar no és dir el que penses. Tens el títol però no pots tenir una relació de poder. Ser mare/pare té caducitat. En canvi l'estimació és per sempre, la relació és entre iguals. 

Preguntes dels assistents:
  • ‌Seguretat. La inseguretat ve per donar massa importància als errors. No vulguem salvar els altres, respectem i acceptem la inseguretat.
  • ‌Límits. Els pots establir sabent que no pots evitar que l'altre s'equivoqui. No el salves, no el critiques... Protegir els fills es diu maltracte, perquè impedeix aprendre. Quan falla cal dir tres preguntes amb tota la calma: Què ha passat? Com et sents? Què has après? I viure les conseqüències.
  • ‌Assetjament.  Hi ha persones que assetgen que necessiten ajuda, suport. Hi ha la víctima, que també necessita suport. Hi ha la classe, que són còmplices, i han de saber que han de trencar els secrets. N'hi ha de bons i de dolents. Els bons quan s'expliquen espatllen l'alegria. Els dolents, cal dir-los, perquè et fan patir i fa infeliç un altre. L'altre angle són els adults: tolerància zero.  No podem tancar els ulls.
  • ‌Autoestima. Mira't al mirall cada matí i digues: "Avui sé què et passarà però a tu et cuidaré i et faré feliç. Tu ets la persona més important de la teva vida".
  • ‌Expectatives. Jo no sé que és bo per mi. Com he de saber què és bo pels altres?  Hi ha tres assignatures importants: aprendre a ser feliç, tenir pau interior i aprendre a estimar. El secret és valorar el que tens. Quan pateixo per alguna cosa és que encara no l'he apresa. I si la visc patint és un favor per créixer i aprendre.
  • ‌Motivació. Per què? De vegades els volem motivar per coses immotivables. Ens motiven les relacions, ens motiva aprendre.
  • ‌Gestió de la ràbia. No la neguis. No te la quedis. No la llencis contra ningú. Treu-la on toqui. I què pots fer perquè no torni.
  • ‌Tabús. De vegades no parlem als fills de certs temes per protegir-los. Això els deixa indefensos. Els infants callen perquè els adults callem. És imprescindible parlar de la mort, de la sexualitat...

diumenge, 6 de maig de 2018

VETERANS ARTESA DE LLEIDA 4 – VETERANS PALAU 5

FUTBOL TOTAL, INJUSTÍCIA, RESURRECCIÓ, DRAMA, SANT JOAN SERRANO I ÈPICA, ELS NOSTRES VETERANS ESTAN A TRES PUNTS DE L’ASCENS A PRIMERA

Partit boig, amb alternatives, amb emoció, amb un arbitratge polèmic, dos equips que han anat a totes, i un final feliç. Aquest equip mereix ser campió, però no depenem de nosaltres.
A la concentració prèvia a la sortida del poble hem rebut la visita d’un mite del futbol veterà del Palau, ens ha vingut a donar ànims el Josep Maria Benet, conegut futbolísticament com el “dandi” de Sant Marti, i ens ha portat sort, tot i que aquest equip avui s’ha deixat l’ànima contra l’únic rival que havia estat capaç de guanyar-nos.

El Palau es presenta al municipal de l'Artesa amb Caelles, Poli, Miquel Farnell, Piqué, Pere Corral, Carles Cortés, Jordi Baró, Joan Serrano, Xavi Montserrat, Antonio Vera i Mayoral, quedant a la banqueta  Paco, Ramon Jiménez, Gerard i Joe.

Camp en perfectes condicions, gespa natural, dos grans equips, i tres punts en joc que representaven seguir lluitant pel títol i derrotar a l’únic equip capaç de guanyar als nostres veterans aquesta temporada.
Justos d’efectius, i amb la defensa en quadre, amb sols 4 defenses naturals disponibles, els nostres veterans que han sortit a totes, i no han defraudat.

El Palau prenia el control del partit, i el Joan i Jordi, marcaven els temps, el rival, un equip molt ben armat, que juga i deixa jugar, i un àrbitre desconcertant i que ens ha posat el partit molt i molt difícil a la primera part.
El Palau que va de cara a porta i les primeres aproximacions per banda dreta, on avui el Poli i el Montserrat han trobat espais per fer molt de mal, primera jugada per banda dreta assistència del Poli i el Montserrat que en l’un contra un, el porter local li fa una gran aturada.

El partit es comença a complicar, quan l’àrbitre en la primera falta del Piqué li treu targeta groga, la primera del Farnell (el perdrem per sansió el proper partit) i en una jugada d’un contra un del Montserrat en l’àrea local que va a terra, l’àrbitre que no vol saber res, estava clar que avui no ens regalarien res, i que l’àrbitre ens ha donat l’esquena d’una manera descarada en els primers minuts.

Però pocs minuts després el Palau és com una tempesta perfecta, minut 17 jugada per banda dreta del Poli, assistència al Montserrat i aquest que afusella al porter, 0-1 i els visitants que fan el seu primer cop.
Minut 19, jugada de nou per banda dreta del Montserrat, que avui ha estat un autèntic malson per la defensa de l'Artesa, assistència al segon pal i el Vera de nou de cap fa el 0-2 i el seu dinovè gol particular.

Amb 0-2 l’Artesa que no sap què fer ni com frenar a una tempesta perfecta anomenada Veterans del Palau, els nostres volen més i amb una jugada de toc del mig del camp, on avui el Jordi i el Joan, s’han agradat i molt, tot un luxe disposar d’aquests dos cracks mundials, assistència en banda esquerra al Carles Cortès que des fora de l’àrea i amb una precisió mil·limètrica fa una paràbola per sobre del porter, netejant els pals inferiors i fent un gol de traca i mocador i segurament el gol de la jornada, 0-3 al minut 24.

Partit coll avall, i el Palau que en condicions normals ja tindria el partit al sac i ben lligat, però queden molts minuts per davant, i el rival no és de fiar ja que és un gran rival.

El Palau que té el 0-3 amb un esplèndid cop de cap del Poli a la sortida d’un córner, però el porter treu una millor mà i la cosa queda en un no res.
El Palau que comença a fer els primers canvis i entren el Ramon Jiménez, Gerard i Joe, per oxigenar una miqueta a l’equip, ja que el rival ens està exigint i molt amb el físic, a més la temperatura i la xafogor del dia tampoc ajuda.

Nova errada de l’àrbitre, i un equip que estava jugant un futbol total, i estava passant per sobre del rival, en pocs minuts llença molta feina feta a les escombraries per dues errades imperdonables, minut 32, jugada a l’esquena dels centrals, un davanter un metre fora de joc, l’àrbitre que no ho veu i ens fan l’1-3 en un clamorós fora de joc, la cosa torna a torçar-se amb un àrbitre que no sap estar a l’altura del partit, un partit on ens ha carregat de targetes en pocs minuts i ens ha condicionat als centrals, i on una errada d’apreciació ens ha costat un gol.

Però el pitjor encara havia d'arribar, i és que al minut 35 i en una falta a favor del nois d’Artesa, expulsa al Joe amb dos grogues en 10 segons, per encara no sabem quina recriminació, molt rigorós tot,  el Joe al carrer i l’equip amb 10 homes amb 55 minuts encara per davant.
El Palau molt tocat per aquesta jugada i els locals que veuen la llum i volen fer sang dels nostres, i al minut 42 en tenen una de molt clara amb un xut al travesser que per sort no ha anat a dins, amb l’equip tocat per la injustícia de les decisions arbitrals i que enfila el camí dels vestidors amb un 1-3 que haguéssim signat abans del partit, però que ens exigirà i molt a la segona part.

La segona part que comença tan malament com ha pogut, amb l’equip tocat, amb deu, calia ser forts en defensa perquè no ens fessin el segon i els locals entressin en el partit, doncs dit i fet, minut 51, xut al travesser dels locals, el rebot que afavoreix a un davanter de l'Artesa i ens fan el 2-3 amb 40 minuts pendents i amb un gran rival davant.

L’Artesa té el control del partit, sobretot amb l’entrada al mig del camp de l’Hèctor Besora, un jugador professional retirat i que ha jugat a segona A i segona B amb diferents equips, el Besora ens ha portat de cap tot el partit, tot i que nosaltres tenim al Joan Serrano i al Jordi Baró, que déu n’hi do també.

Amb l’equip defensant amb ungles i dents, amb un Piqué imperial marcant el terreny, i un Miquel Farnell que no té preu, del joc que dona, ben assistit per bandes amb un Pere Corral perfecte i un Poli fos per l’exigència de la primera part, calia estar molt atents i no deixar ni un mil·límetre al rival.

Amb el partit amb una autèntica lluita de titans, on els dos equips han demostrat que són dos grandíssims equips, i on la segona divisió potser s’ha quedat petita, les ocasions estan més a la banda local, que a la visitant, i l’empat està més a prop.

Els nostres que amb les contres fan molt mal, i tot i tindre un home menys troben molts espais per fer mal a la defensa local, primer el Montserrat, que havia tornat al terreny de joc amb el Vera, i on els dos jugadors frescos, poden ser dos autèntics assassins del partit, també podríem fer mal i fer un cop de puny a la taula.

Però de nou l’àrbitre que comet una greu errada, per estar fatal posicionat el camp i seguint el partit des de molt lluny, el Jordi Baró que munta una contra, se’n va de tots i encara porta buida, xuta i un defensa que venia del darrere, treu la pilota d’un metre dins de la porteria i l’àrbitre que no dona gol, perquè diu que no ho ha vist, i tant que no has vist, ni el capellà d’Artesa tampoc que deuria estar a la sagristia, si arbitres de tant lluny, és impossible veure aquesta jugada...

Però el Palau, és el Palau, i el Montserrat en una jugada personal fa el 2-4 amb una gran jugada individual i per velocitat, quan l’equip estava tocat, apareix la bèstia i ens dona una avantatge que és com una resurrecció de l’equip, minut 64 i el partit de nou coll avall.

Al minut 69 arriba una altra jugada clau, un migcampista local que li fa un cop de colze al Miquel Farnell, targeta groga que és la segona i és expulsat, el partit igualat 10 contra 10.
Però aquesta acció en lloc d’afavorir als nostres, els és el ressorgir dels locals, i al minut 74 ens fan el 3-4 en una errada col·lectiva de l’equip, en una pèrdua al mig del camp.

Els nostres, justos de forces i tocats moralment per les dificultats del partit, que s’ha de tancar en defensa i intentar la contra per tancar el partit, però els locals són molt bon equip, i al minut 77 ens fan un nou pal, al menys el que ens ha tret l’àrbitre ens ho ha donat la sort.
Però arriba el drama, el seu davanter centre, un home de més de metre noranta, més de cent quilos i que és un armari fort com una pedra, ens fa el empat a 4, al minut 83, amb una jugada on el Piqué i el Caelles, s’han jugat el cos i el que no és el cos, amb el 4-4, el Palau que enterra les seves opcions al títol i deixa en safata el campionat al Golmés.

Però no, la pel·lícula no podia acabar malament, i a més a més quan aquest equip està compromès amb tot, on jugar amb aquesta gent no té preu, on els davanters com el Vera, el Montserrat o el Cortès, si cal fer cent mil kilòmetres els fan, on defensa i ataca tothom, on l’equip vol guanyar i tornar a guanyar, on no arriben les cames, el cap i el físic, arriba el cor, i on aquest equip té un cor que no té preu.
Quan els locals donaven per bo l’empat, quan l’equip estava fos de l’esforç, quan l’àrbitre estava mirant el cronòmetre i quan el drama estava a prop, i la crònica s’anava pansint, arriba el minut 88, jugada lateral del Poli, pilota per sobre del cap del lateral, “la bèstia” Montserrat que encara porta i un defensa que el fa caure a terra amb una falta que des de la posició del l’àrbitre podia ser confús, i com sempre davant el dubte pilota a la frontal i no penal (també s’ha de dir que el Montserrat ha explicat que la falta era fora de l’àrea), pilota a la frontal i segurament la darrera ocasió de gol.

Pilota a la frontal, el Montserrat que agafa la responsabilitat, pilota a trencar, i la barrera que la refusa, era la nostra  darrera oportunitat i l’empat semblava que seria el resultat final, però no, el refús que va a la frontal, el Joan Serrano que la rep, se’n va del seu marcador, i d’un xut ras, precís i a prop del pal que fa el 4-5 al minut 89, Sant Joan Serrano que apareix, i l’èpica com a cirereta d’un partit de cinc estrelles, i tothom cridant Joan t’estimo!!! Joan t’estimo!!!!, dos minutets més i final del partit!!!!

Impressionant, èpic, grandiós, esplèndid, aquest equip és el millor equip del món sens dubte, i la primera divisió a tres punts, també dir que els nois d’Artesa són un tros d’equip i que guanyar en aquest camp té un mèrit que sols ho sabem els que hem jugat contra ells, felicitats Artesa, més difícil no ens ho podíeu posar.

Amb aquests 3 punts, i les victòries del Monsó i Golmés, ja tenim els quatre equips que jugaran la copa Golmés-Palau-Monsó i Artesa, tot i que només queda clar que l’Artesa serà quart i els tres primers encara estar per decidir.

Golmés 61 punts, Palau 60 punts, Monsó 57 punts i Artesa 52 punts és com queda la classificació.
Propera jornada, el Monsó ja ha guanyat el seu partit, ja que juga contra els Latinos-Gardeny retirats de la competició i tenen tres punts més, i a Golmés ens juguem crec jo la darrera opció de ser líders, ja que reben la visita del sempre complicat Rosselló, els nostres per la seva banda reben al Municipal de Sant Roc als nois del Linyola, però sense el Farnell i sense el Joe per sanció.

13 de Maig la data, el Municipal de Sant Roc el lloc, les 10 l’hora i el Linyola el rival, si guanyem som equip de primera, així que ja ho sabeu, si voleu veure futbol de veritat, compromís i gols, el Palau és el vostre equip, hem de guanyar i mirar de reüll el que faci el Golmés, jo no crec en els miracles, però crec en el meu equip, aquest equip no pot quedar segon, aquest equip es mereix el premi gros!!!! !!!Que poc que s’ho esperen!!!! !!!Visca els veterans i visca el Palau!!!! El millor club i poble del món!!! Som-hi equip!!!!!



GUANYADORES A LA CURSA POSA'T LA GORRA DE BALAGUER!

Balaguer, un any més, ha celebrat la festa solidària POSA'T LA GORRA. També un any més una bona colla de palauanglesolins hi han participat. 
Una mostra la tenim a la cursa, on tres palauanglesolines han fet podi en diferents categories, són: la Raquel Bresolí, la Mar Serrano i la Dolors Gou. Moltes felicitats!

Enllaç a l'àlbum POSA'T LA GORRA (BALAGUER) 



dimecres, 2 de maig de 2018

CONFERÈNCIA A CÀRREC DE LA SRA. CARME VIDAL SOBRE L'OBRA DE MANUEL DE PEDROLO

Dilluns, 30 d'abril, tingué lloc l’últim acte literari de la setmana cultural i el protagonista va ser Manuel de Pedrolo, l’autor que enguany se’n celebra el centenari del seu naixement al castell de l’Aranyó (la Segarra). A la sala d’actes del centre sociocultural vam tenir el plaer de comptar amb una experta en Pedrolo, la Carme Vidal, filla de Torregrossa, llicenciada en Filologia Catalana, coneguda per les seves diferents responsabilitats a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) de la Diputació de Lleida de la qual en va ser directora durant una etapa recent i que en l’actualitat n’és la Cap de Publicacions. També va protagonitzar  una etapa política on va arribar a ser Diputada al Parlament de Catalunya i també, des de fa temps, col.labora cada dijous amb el diari Segre amb un article d’opinió, entre d’altres activitats i dedicacions com, per la part que ens toca, haver estat membre del Jurat del Premi de Poesia Maria Mercè Marçal.

Després d’aquesta ressenya de la Sra. Carme Vidal, exposats per la presentadora de l’acte, l’alcaldessa Montserrat Meseguer, l’experta pedroliana va entrar en matèria, primer al voltant de la biografia i obra en general de Manuel de Pedrolo i, després, fent una menció específica de la seva primera novel·la “Es vessa una sang fàcil”, obra que ha estat objecte de lectura comentada per part del Grup de Lectura del nostre poble.

Pel que fa a Pedrolo la Sra. Vidal va voler aprofundir en les causes que han portat històricament a l’oblit d’un autor que compta amb 128 llibres de novel·la escrits a banda d’altres obres que abarquen tots els gèneres literaris de la llengua. Un oblit, curiosament, que no només tingué lloc durant l’etapa franquista sinó que també es donà en el periode en democràcia, ja que va morir sol i oblidat a Barcelona l’any 1990.

D’entre les possibles causes l’experta ens apunta que Manuel de Pedrolo sempre va ser una incomoditat pel sistema, un rebel amb causa i, amb una o unes causes que, a diferència d’avui, en el seu moment eren o bé minoritàries o directament il·legals. A banda de ser un defensor desacomplexat de la llibertat política dels Països Catalans també va atrevir-se a tractar temes tabú com l’homosexualitat. I tot plegat, amanit amb un esperit marxista compromès amb la igualtat de les persones, la qual cosa el va fer renunciar als seus privilegis de classe. Un altre motiu del seu oblit va ser, segurament, el decalatge d’anys i anys que, a causa principalment de la censura, sempre hi ha hagut entre qui escrivia una obra i es veia, finalment, publicada. Això provocava un cert sentit d’extemporaneïtat en els lectors quan tenien l’oportunitat d’assaborir la seva obra.

Pedrolo, segons la Sra. Vidal, sempre va comptar més amb la complicitat dels lectors que no pas amb la benedicció dels cànons literaris vigents a l’època. Amb tot, li va ser atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que tot i que d’entrada no el volia acceptar, finalment el va anar a recollir i la dotació del premi la va donar a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pedrolo, home d’idees clares i fugisser d’actes públics, diuen que tenia la porta del seu despatx sempre oberta a tothom. I va utilitzar la ficció com un instrument per fer difusió de les seves idees en molts moments i per diferents motius, incòmodes. Ara que tenim ja tota l’obra publicada i ordenada els lectors tenim l’oportunitat de redescobrir i delectar-nos amb un autor marcat per una obra com “Mecanoscrit del Segon Origen” que, com ens va dir la Carme Vidal, ha estat la seva sort i també la seva dissort. Sort perquè l’’ha fet molt popular i dissort perquè ha tapat una extensa i intens obra literària que val la pena de descobrir.

A les nostres contrades Pedrolo hi va deixar una doble petjada. A part de néixer a la Segarra, després de passar una etapa estudiantil a Barcelona tornà a viure a les nostres terres, concretament a Tàrrega, en motiu del seu matrimoni, ja que la família de la seva dona disposava d’un habitatge a la capital de l’Urgell. Una estança que es vol convertir en museu commemoratiu d’aquest escriptor tan injustament oblidat.